Noam Chomsky (II). “Put de blame on Mame” o la culpa sempre és dels altres.

Busquet, Medina i Sort [1] esmenten el seguit d’obstacles que Chomsky considera ha de superar la informació en el seu procés de construcció. Són cinc filtres bàsics que l’afecten i en determinen l’orientació:

1)    El criteri economicista de les grans corporacions mediàtiques concentrades en unes poques mans

2)    La publicitat com a principal font d’ingressos

3)    L’actitud acrítica dels mitjans envers la informació precedent de les institucions (públiques i/o privades)

4)    L’ús de l’estigmatització i el càstig per disciplinar els mèdia

5)    El profund arrelament del sentiment anticomunista en la societat estatunidenca 

Autors com Theodor W. Adorno i Max Horkheimer van encunyar el concepte d’”indústria cultural” precisament per definir la imbricació entre el sistema econòmic capitalista, adreçat a la maximització del benefici, i la producció de béns culturals. Això mostra com els dos primers filtres formen part de la pròpia estructura constitutiva de la cultura de masses. De la seva banda, Paul F. Lazarsfeld i Robert K. Merton secunden aquesta idea “el mundo de los negocios ejerce un verdadero ‘monopolio psicológico’ de los medios de comunicación de masas. La publicidad radial y la periodística tienen como premissa un sistema que ha sido definido como liberalismo económico” (Los medios de comunicación de masas, 1992: 258). A més, quan consideren el paper social dels mitjans de comunicació de masses, denoten la presència del tercer filtre posant en qüestió el potencial renovador i l’esperit crític dels mèdia “teniendo en cuenta la actual organitzación de propiedad comercial y de control que se ejerce sobre los medios de comunicación de masas, éstos solo han servido para cimentar la estructura de nuestra sociedad” <idem>. La realitat mostra a diari el funcionament del quart filtre, esmentat a través dels seus efectes en forma d’acomiadaments, degradació professional, desaparicions i morts –els exemples són inabastables i es produeixen arreu del món i sota les més diverses formes de poder: a Rússia amb Anna Politkóskaia; a Mèxic segons Goteo; als Estats Units, veure Ombres de llibertat,…-

Pel que fa al cinquè filtre, tal com adverteix Chomsky, és quelcom essencialment lligat al món anglosaxó perquè la ideologia comunista atempta directament al sistema economicoproductiu que estructura aquesta societat: el capitalisme. El sentiment anticomunista entre les democràcies occidentals, en general, i als Estats Units, en particular, pren volada els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial. Quan la Rússia comunista i els Estats Units capitalistes, entrin en disputa per la seva supremacia mundial, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, l’adscripció a un o altre sistema es converteix en un condicionant molt poderós a l’hora d’interpretar la realitat. Si no es té en compte aquest fet es fa molt difícil entendre –sense voler-la justificar- la lectura totalment parcial que els mèdia nordamericans van fer dels terribles esdeveniments ocorreguts a les guerres d’Indoxina a bastament analitzats per Chomsky (“Las Guerras de Indochina: Laos Y Camboya” a: Los guardianes de la Libertad, 2000). L’autor denúncia que l’alineament dels grans mèdia amb el discurs institucional porta a la renúncia voluntària, a vegades, involuntària, d’altres, a la crítica objectiva dels esdeveniments. Així, les fonts d’informació són prejutjades en funció que el seu relat serveixi per confirmar el discurs polític oficial; les atrocitats dutes a terme es magnifiquen o relativitzen amb la mateixa intenció; es manipula el llenguatge fins el paroxisme, de manera que els que en un moment són els “enemics”, més endavant són els “amics”, com passa amb els Khmer rojos, combatuts quan lluiten per la independència del poble cambotjà i convertits en companys de viatge quan són útils per lluitar contra els vietnamites comunistes).

En situacions d’estat de guerra, el sentiment patriòtic tendeix a accentuar-se i la capacitat crítica i d’anàlisi acostumen a sortir força perjudicades. No hi ha res que uneixi més una societat que l’enemic comú i això, que es d’aplicació en totes les comunitats, encara ho és més en la nordamericana donat que la seva diversitat cultural fa del sentiment patriòtic el principal llaç de cohesió interna. En nom d’aquesta cohesió “(…) los argumentos más inverosímiles pueden convertise en doctrina, siempre que sean útiles” (ibid. pàg. 338) i en defensa d’interessos ben particularistes  els mèdia són capaços de reconfigurar la realitat i difondre’n una informació tristament esbiaixada, que en el cas de la Guerra d’Indoxina, permetia en paraules de Chomsky “(…) una justificación a posteriori por los crímenes cometidos por los franceses y los estadounidenses en Indochina, y facilitar la reconstrucción de la idología occidental tres el trauma de Vietnam. Chomsky, sense renunciar a una ideologia d’esquerres, defensa la necessitat de mantenir-se imparcial en el tractament de les informacions, de distanciar-se dels jocs de poder i de tractar en igualtat de condicions els veritables actors dels esdeveniments, amb independència que aquests defensin valors i formes de vida diferents a les dels informadors. Delata com el comunisme no és més que l’excusa per amagar les pròpies vergonyes. Rita Hayworth no tenia raó i “Mame” no tenia la culpa de tot.

[1] Busquet, Jordi; Medina, Alfons; Sort, Josep. La recerca comunicativa. Barcelona: FUOC, 2010

Fonts bibliogràfiques:

Busquet, Jordi; Medina, Alfons; Sort, Josep. “La recerca comunicativa” a: Mitjans de comunicació digital. Història i actualitat. Barcelona: FUOC, 2010

Chomsky, Noam; Herman, Edward S. “Las guerras de Indochina: Laos y Camboya” a: Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de masas. Barcelona: Crítica, 2000 (pàg. 272-339)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s