Analitzant l’analista

Mèdia.cat s’autodefineix com “l’Observatori crític dels mitjans de comunicació que operen en la nostra àrea idiomàtica”. Així, de sobte, sorprèn que els mitjans necessitin que existeixi un organisme que analitzi i cridi l’atenció sobre pràctiques esbiaixades en el terreny de la comunicació. Però, de la mateixa manera que els professionals de la medicina es poden posar malalts o els membres de la judicatura anar a la presó, malgrat el cert estupor que això ocasiona, els professionals de la comunicació pateixen malalties i temptacions pròpies del mitjà on es mouen. Gestionar la informació suposa servituds ideològiques i econòmiques, de les que no tothom pot o està disposat a desempallegar-se; trencar amb estereotips o contradir dades que han quedat establertes com certes en la comunitat no és senzill.

Així doncs, és una bona notícia que la iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils, promogui aquest observatori. Qui millor que els mateixos professionals, coneixedors directes dels interessos, pressions i, també, de l’esperit acomodatici d’alguns –sempre és més fàcil adaptar la notícia d’una agència que construir informació genuïna- per realitzar aquesta tasca. L’Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2012 n’és el fruït. Aquesta és la tercera publicació, anteriorment ja s’havien publicat Els silencis mediàtics de 2010 i Els silencis mediàtics de 2011*.

Enguany, la crisi econòmica, els negocis i la corrupció que es genera al voltant; la mobilització social per combatre-la, al marge o malgrat les institucions; la vulneració dels drets humans pels cossos de l’estat però també la intolerància de la pròpia societat amb les minories o la pervivència de les elits hereves del franquisme, són els temes que han centrat els quinze reportatges. No es tracta de qüestions completament ignorades, però sí menystingudes, ja que apareixen esporàdicament en els grans mitjans i no són tractades amb l’aprofundiment que caldria.

Curiosament, i aquesta és una opinió absolutament personal, les informacions que ocupen el lloc més marginal en els mas mèdia són aquelles que aporten una visió positiva de la societat. Potser perquè el dolent sempre es pot utilitzar com a arma llancívola contra algú altra per desprestigiar-lo i traure’n profit, en canvi allò bo mai no es pot tirar en cara de ningú. Per això no em sorprèn que el reportatge Ciutat meridiana, ciutat solidària sigui un dels publicats a l’anuari de 2012. Té tots els components per ser obviat pels grans mitjans: trenca estereotips –d’aquesta tipologia de barris sols es parla en termes de conflictivitat- i mostra una societat capaç d’autogestió, ni que sigui molt limitada –actua al marge de les institucions i, per tant, els pren autoritat-, a qui pot “interessar” això?

* Enllaç als anuaris publicats per Mèdia.cat: <http://www.media.cat/anuari/descarregues/>

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s