Més enllà dels símbols

L’atribució de significat als missatges que rebem dels mitjans de comunicació manté una relació tant amb el context on es generen, la intencionalitat dels qui el generen, la lectura que en fan els qui el reben i també amb l’estructura interna de la construcció del llenguatge. Stuart Hall analitza tots aquests elements per mostrar com els lligams entre els aspectes formals del llenguatge i l’estructura dels productes culturals, els missatges televisius en particular, configuren el procés comunicatiu.

L’autor explica com un esdeveniment requereix d’una reconstrucció narrativa per poder constituir-se en un fet comunicatiu. Aquesta conversió es realitza mitjançant símbols lingüístics, que a la televisió són de caràcter visual –amb suport audio-visual-. És indispensable que existeixi un acord sobre el significat del signe entre els qui l’utilitzen per crear el missatge, és a dir, en la codificació, i els qui l’han d’interpretar, o sigui, en la descodificació. Dit d’altra manera, la comunicació requereix un coneixement previ, la competència simbòlica –lingüística o visual-, assolida en la enculturació[1] per poder utilitzar el codi que associa signe amb significat.

Sembla que la ‘competència visual’ és més fàcil i ràpidament adquirida que la ‘competència lingüística’ que requereix d’un procés d’aprenentatge més complex. Aquests ritmes diferents faciliten el reconeixement del signe visual davant del lingüístic i, per això, indueixen a menys malentesos entre els dos extrems del procés comunicatiu (productor i receptor). De qualsevol forma però, els signes de tot tipus tenen valors denotatius (ex.: ‘neu’ paraula i imatge denoten un fenomen meteorològic) i connotatius (‘neu’ segons l’entorn territorial pot connotar ‘normalitat’ o ‘exotisme’; en clau històrica ‘temps de reclusió i aïllament’, quan les valls quedaven tancades, o ‘temps de contacte amb d’altres comunitats’, amb la pràctica massiva de l’esquí; en l’àmbit econòmic i laboral ‘temps de feina’ o ‘temps de lleure’, etc.

En el nivell connotatiu, els signes adquireixen un valor polisèmic que és precisament el que interfereix i distorsiona el procés comunicatiu perquè introdueix no sols diversificació sinó, fins i tot, divergència entre el sentit d’allò codificat i allò descodificat. Tanmateix, l’interès dels codificadors, les elits generadores dels productes culturals servits pels mitjans de comunicació és homogeneïtzador i tendeix a unes significacions dominants que acaben , d’una manera o d’altra, constituint la referència. Hall accepta amb reserves la teoria de percepció selectiva, encara que admet un cert marge per a la descodificació individualitzada, com en el cas de les “descodificacions negociades” que permeten la introducció de factors locals i diferents nivells d’aplicació del missatge descodificat o quan actua el “codi d’oposició” pel qual es transfereix el missatge d’un marc de referència dominant a un altre. Considera que la dependència dels professionals de la comunicació dels sistema institucional, ja que els mitjans són una institució i l’elit social és la principal fornidora dels membres i de la ideologia, fa molt difícil la neutralitat en el procés comunicatiu i no deixa gaire lloc per lectures individuals i variades.

Fonts bibliogràfiques:

Hall, Stuart. Encoding and decoding in the television discourse ‘Codificación y descodificación en el discurso televisivo’. Ana I. Segovia i José Luís Dader (trad.). CIC (Cuadernos de Información y Comunicación) 2004, 9, 215-236. ISSN: 1135-7991

Texte íntegre en castellà: Codificación y descodificación en el discurso televisivo


[1] Enculturació: f. [AN] Procés pel qual un individu aprèn la pròpia cultura. (IEC)


Anuncis

Un pensament sobre “Més enllà dels símbols

  1. Molt bona explicació Maria Victòria.
    Cal adonar-se que no hi ha missatges neutrals. Els missatges cal que siguin descodificats en clau interpretativa i esperit crític, tal i com varen ser creats. El perill és pensar que només existeixen denotacions i que es pot ser objectiu perquè no deixa espai a la crítica. Precisament adonar-se d’aquests aspectes dels que tracta tant bé Hall em sembla imprescindible per, d’alguna manera, oferir una subjectivitat honesta. En certa manera és el que pregona Gadamer amb el mètode interpretatiu per a les ciències socials.
    Ferran

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s