La teoria crítica, una visió de conjunt

Constitueixen el nucli de la perspectiva crítica els pensadors de l’escola de Frankfurt, entre els quals es troben Max Horkheimer (1895-1973), Theodor W. Adorno (1903-1969), Herbert Marcuse (1998-1979), Walter Benjamin (1892-1940) i Jürgen Habermas (1929), però també hi tenen cabuda autors com Edgar Morin  (1921) i els autors dels  estudis culturals de la escola de Birmingham on es situen Stuart Hall  (1932) o Williams Raymond (1921-1988). La interdisciplinarietat, la contextualització històrica, l’autocrítica metodològica i vers la realitat social investigada són els trets característics de la teoria crítica.

La teoria crítica beu del pensament marxista, així que s’ocupa dels lligams entre la ideologia que hi ha al darrera de la cultura de masses, l’influx normatiu d’aquesta en la societat i la força performativa sobre els individus. Horkheimer i Adorno encunyen el terme indústria cultural, emprat també per Morin, per denunciar que les formes culturals que es desenvolupen dins la societat nordamericana a les dècades dels trenta i dels quaranta, no provenen de les classes populars sinó que són, justament, ideològicament generades des de d’alt. La indústria cultural segueix l’esquema prototípic del sistema capitalista: generar un producte amb una estructura bàsica repetitiva –és a dir barat i fàcilment reproduïble- en que petites variacions superficials donin lloc a la il·lusió d’una gran diversitat en l’oferta, de manera que el consumidor es percebi a si mateix com el subjecte amb capacitat electiva quan, en realitat, és el mercat el que condiciona la seva tria perquè ha construït prèviament la seva identitat. L’estètica, les possibilitats tècniques enlluernen el consumidor i li amaguen el caràcter homogeneïtzant i la baixa qualitat del missatge que ofereix aquesta indústria. Adorno i Horkheimer denominen pseudoindividualitat aquest efecte de massificació intel·lectual que aboca els individus a repetir l’esquema mecànic de l’acció productiva en el seu temps d’oci “la mecanización determina hasta tal punto la fabricación de los productos de ocio que lo que se consume son sólo copias y reproducciones del propio proceso de trabajo” (Wolf: 1994, pàg. 96).

De la seva banda, Morin, que segueix un biaix antropològic, centra les seves reflexions no en les característiques dels mèdia i els efectes en els destinataris sinó en la mena de cultura que defineix la “cultura de masses”. L’autor posa en evidència la transferència formal entre informació i ficció “(…) lo inesperado, lo extraño, el asesinato, el accidente, la aventura, irrumpen en la vida cotidiana, mientras que la ficción se tiñe de realismo, y las intrigas novelescas tienen apariencia de realidad” (Morin a Wolf, pàg. 115). Identifica la cultura contemporània -la “cultura de masses”- amb la cultura de l’oci, considera que aquesta pateix un desplaçament estructural entre realitat i ficció, o com donava a entendre el company d’aula Ferran Foz, la “vida virtual” sembla dictar el discurs a la ”vida real”.

La perspectiva crítica comporta, al meu parer, una visió pessimista de la societat contemporània. La cultura de masses ha segrestat l’individualidad i ha convertit l’oci en un producte més de consum, ens ha fet iguals en tant que consumidors a canvi no d’afavorir el valor de la diferència, elevar els valors culturals i fomentar la capacitat crítica sinó d’homogeneitzar el gust, rebaixar la qualitat dels productes culturals i promoure la indolència.

Fonts bibliogràfiques:

Wolf, Mauro. La investigación de la comunicación de masas. Críticas y perspectivas: Barcelona, Paidós, 1994. Págs. 91-123

Anuncis

Un pensament sobre “La teoria crítica, una visió de conjunt

  1. Retroenllaç: ¿Que hay de nuevo, viejo? | Res mediata

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s