Opinem o comprem?

El terme ”opinió pública” [1] és quelcom que malgrat tots estem habituats a escoltar i utilitzar amb freqüència ofereix una enorme multiplicitat d’interpretacions que depenen de l’àmbit des del qual s’analitzi com incideix en el desenvolupament dels individus i en el conjunt de l’estructura social. Jürgen Habermas [2] en fa una reflexió des de la perspectiva política afirmant que “El termino ‘opinión pública’ refiere a las funciones de crítica i del control de la autoridad organitzada del Estado que el público ejerce informalment, aunque también formalmente a través de elecciones periódicas”. El tracta doncs de fenomen de reacció a l’exposició pública de les institucions estatals i, com a tal, l’inscriu en sistemes polítics de caire representatiu com el democràtic. Situa el seu naixement en l’adveniment de la societat burgesa a finals del segle XVIII, quan el poder polític resta en mans de les institucions estatals i el poder econòmic passa a mans privades, la classe burgesa.

La confrontació d’interessos entre ambdues esferes de poder té en els mitjans de comunicació, primer en la premsa i més endavant en els mitjans audiovisuals i digitals, el seu mediador. La voluntat de controlar els mitjans s’aguditza des del moment en què la societat en la seva totalitat passa a ser-ne el públic –consumidor- i els mitjans en una activitat de comercial –producte de consum-. Llavors els mitjans no són ja simplement l’element mediador sinó l’eina de transmissió de missatges que responen als interessos dels poders enfrontats, es converteixen en generadors d’opinió pública i aquesta perd una part important de la seva capacitat crítica.

Habermas proposa com a via de sortida l’exercici d’un control mutu i transparent entre les organitzacions socials i les institucions però no sembla que això sigui gaire factible, si més no ara i aquí,  quan els responsables dels mediadors entre societat i Estat són seleccionats per la seva afinitat als grups de poder i quan es confon publicitat amb propaganda. Un clar exemple d’opacitat pública el trobem quan la informació política ens arriba monitoritzada i no es permet el raonament ni el qüestionament d’allò que els responsables públics diuen i fan. Com a mostra les rodes de premsa del cap de l’estat espanyol on els periodistes queden reduïts a simples espectadors del seu discurs [3].

[1]http://www.iidh.ed.cr/comunidades/redelectoral/docs/red_diccionario/opinion publica.htm

[2] Habermas, Jürgen. “The públic sphere. An encyclopedia article(1964)”. New German Critique, No. 3 (Tardor, 1974), pp. 49-55

[3] http://www.eldiario.es/politica/Rajoy_0_96940392.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s